classics del transport: ELS CAMIONS DEL'AGUSTI.

Varies imatges dels camions que ha conduit un professional del volant arrelat a Sant Feliu de Boixalleu. L'agustí, durant la seva vida professional, ha conduit varies marques de camions en diferents empreses i en diferents treballs. En aquesta crònica, el clàssic es el xofer.

Etapa de Maikeltrans.

Molts anys ha treballant, Agustí en aquesta empresa. El vaig coneixeré, transportant palla en balas des de la província de Lleida a Itàlia. La meva reflexió, es como un Pagués Itàliá, pot pagar un transport internacional. El carregador me ho explica. Quan a Itàlia hi hagut mala collita de cereal, tambe a França. perquè no falti menjar al bestiar, el govern, paga el transport, franc a porta del Pagés, com si ho compres al bei del costat. Después el he trobat portant pallots de plàstic cap a França. Qualsevol cosa que sortia. La questio treballar. Contra la Seva voluntat va tenir que deixar aquesta empresa.

Amb aquesta camio Scania, i una góndola de la seva propietat,varem portar el camionet Nazar fins a la trobada anual de camions a Torrelavega. Un viatja ple de problemes. El primer entrebanc va ser trencar- se la rampa per pujar el Nazar. Buscant solucions, estábem, al polígon industrial del Bon pastor de Barcelona, varem trobar un bei que tenia un moll amb rampa annexa on ens varen deixar carregar el petit camio, despres de nombroses maniobres per capgira sobre el petit moll.

La descarrega, a Torrelavega, un altre problema. Com Fer lo ?. Un company ens va deixar pasar-lo al seu semiremolc i descarregar amb la seva rampa. Oli amb un llum. Perfecta. Varem quedar amb ell per quan acabes la festes ens tornes a fer el favor. Aixo ens va condicionar la tornada, perquè el company marchá de bon mati. Varem passar el Nazar de un semi al altre.Tot arreglat i cami cap a Barcelona el diumenge abans del migdia. Varem arribar fins a Bujaraloz, per fer el descans per l'Agusti per tingues el disc net, al dia seguent. Sopar,dormir i dora, cap a Barcelona, es tenia que descarregar el Nazar i el Agustí havia de carregar per la tarda cap a França. Arribem a Barcelona i ens trobem el local tancat !!. Era Festa aquell dilluns a Barcelona. Varem buscar per arreu. Impossible, descarregar el camio. Desanimat totalment. L'agusti, va tenir una idea. recorda un carrosser a Massanet de la Selva, que li havia fet alguna reparació al semi, tenia un camp de patates, al costat de la nau, amb un desnivell, tallat en vertical, on es podía descarregar el camio. Com Abans. Dit i fet, cap a Massanet varem tenir que esperar que traguessin un camio que ens barrava el pas. A la fi amb dos planxes de ferro varem poder descarregar el camio. Alegria total. Agustí cap a Santa Coloma de Farners per carregar cap a França i Jo cap a Barcelona. Un gran viatge superant totes les dificultats. Que no varen ser poques!!!!.

El petit Nazar viatjer.

Etapa del Peix amb ROS de Blanes.

Me explica el Agusti e el seu treballar per aquesta empresa de Blanes. Anaven dos xofers, al camio. Portaven peix, no podien parar. La seva feina. ( Exemple) El propietari de l'empresa, feia una compra a bon preu d'una partida de peix a un port del Cantàbric. El venera a bon preu a Blanes. Dona informació als quatre vents que te aquella carrega. Que passa. Al sortir del port de carrega amb direcció a Catalunya, resulta que troba un comprador a Itàlia que vol aquell camio de peix pagan-li molt bon preu, superant en escreix el de la compra efectuada. Trucada al Agusti. No vagis cap a Blanes, ves cap a Genova (Italia). El camió no para . Continua la ruta descendent. mentre esta dins la ruta. Una altra trucada. No vagis a Italia, ves cap Alacant. Un altre client ha apujat el preu i menys kilòmetres a fer, traduït amb menys gasoil i sense peatges. Ara si encarrilada la ruta, ja no es des-fa el cami. Un tarannà electrificant. No era lo seu. Plegant de la empresa i començant a treballar per Transports Porqueres al Pla de L'Estany. Alla a carregar estella per les fabriques de pellets de França.