DODGE AL PARAGUAI.

 

Imatges de Carles Mir.

SOVAM INDUSTRIES.

 Trobat al mercat del dimarts a Sant Adrià del Besos sota el pont de l'autopista.  Aquesta furgoneta botiga em va atraure l'atenció. 

Segons Marcel, es varen importar en una epoca per part de un tal Porta varies unitats d'aquestes botigues ambulants. 

També em va fer referències, el Joan Pinell, que m'explica que estaven fetes amb motor i chassis de la furgoneta Renault Master.

.

TROBADA DE H.F.C. 3a.

 

Amb bon temps amb força i anims sobretot per les baixes , que varen quedar pel cami, i les que ja no varen ni poder arrancar.

A la fi,  el dia 16 de sepembre, com em dit, varem celebrar per tercer any consecutiu, la trobada de Can Fabra, on i cap tothom encapçalada pels camions, amb el suport dela associacio, AMICS DE LA FABRA (ex trevalladors).

LAS HILATURAS DE LA FABRA & COATS, es una antiga fabricada ja tancada, dins el barri de Sant Andreu on gracies a petites associacións, no fou derrocada i arrel d'aixo, es converti en un recinte ple de de naus, per exposicións, events, com el que avui en ocupa.

Lo primer i mes important...

!!L'esmorsar!!. Entrepans, veure  i un cartell de la trobada, pagat per a  tots els assistens, fins eshaurir les existencies. Tot  costejat per AMICS DE LA FABRA.     Xerrar de mecanica, retrobada entre amics, fotografies, passeig amunt i avall, fer el cafe, aixi va passar el mati, junt un colla de espontanis de Sant Andreu que es varen afegir a la festa, amb coches classics.

Les tres ausencias varen venir de la comarca del Penedes. El Francesc Gayoso, on un jabali li creua al seu pas amb la moto, trencanse una cama i algo mes. Tenia que venir per primer any amb el MAN. A Torrelavit va quedar.

El segon incident, va estar protagonitzat pel Ricart, tambe, una entrebancada entre ferros, el va deixar coix, per uns dias, quedant el Pegaso Comet. Guardat al garatge.

I el tercer, que si que va poder sortir del Garatge, amb el conducto, sense ferides i valent, va patir un infortuny a la autopista venint del Monjos a la Fabra. Va reventar una roda de direcció, que li produi

danys al palafang i llums del vehicle. Grua i cap a casa de tornada.

Amb aquesta prespectiva, que podia sortir be ?. Pro varem continuar amb els que si van arribar.

Del maresme, el Jordi LLop i el seu fill, amb un Pegaso Tecno, tres ejes i volquet.

 

Del Barcelones BUS PLUS, amb xofer del Bages. (Josue). Varen venir a fernos costat. Autobus Pegaso.

 

Del Moianes un que no falla mai ultimament despres de mes de un any de baixa, no per un jabali, sino per una moto. Josep Iglesias, acompanyat del seu Germa. Amb el EBRO B35.

De Tona, el Josep Busoms, fent tambe un esforç per poder portar, el camio EBRO de morro el B45.

De Castellcir, L'Emili Sala, amb un altre EBRO B35, uns vehicles molt buscats ja que queden pocs, aqui ha donat la coincidencia de tenirne dos.

De Caldes de Monbuy va venir amb el DODGE 3/4 el Jaume Vila.

De Sant Feliu de Codines, el Joan Vallcorba amb el seu FORD 4. Carabiner.

Tambe del Maresme, concretament del Masnou, el Amic Marc Durr, amb el seu Mercedes de extincio de incendis.

Amb el BUS PLUS varem fer una volta per tot el Barri de Sant Andreu, amb un complet de passegers, va ser la nota simpatica del mati.

Joan Marc, va portar una coleccio de maquetes fabricadas manualment per ell, on es va formar rapidament un grupillo de aficionats de aquesta materia.

Per acabar, els retolins que es varen anar afegint, durant el mati, fins a les dues que varem tancar la trobada. Els dels camións, varem acabar al Restaurant el AVI MELCIOR on varem fer el dinar de germanor.

FOTOGRAFIA: MARÇAL GAYOSO.

ELS CAMIONS DEL'AGUSTI.

 

Varies imatges dels camions que ha conduit un professional del volant arrelat a Sant Feliu de Boixalleu. L'agustí, durant la seva vida professional, ha conduit varies marques de camions en diferents empreses i en diferents treballs. En aquesta crònica, el clàssic es el xofer.

Etapa de Maikeltrans.

Molts anys ha treballant, Agustí en aquesta empresa. El vaig coneixeré, transportant palla en balas des de la província de Lleida a Itàlia.      La meva reflexió, es como un Pagués Itàliá,  pot pagar un transport internacional.        El carregador me ho explica.  Quan a Itàlia hi hagut mala collita de cereal,  tambe a França. perquè no falti menjar al bestiar, el  govern, paga el transport, franc a porta del Pagés,  com si ho compres al bei del costat.        Después el he  trobat portant pallots de plàstic cap a França. Qualsevol cosa que sortia.    La questio treballar. Contra la Seva voluntat va tenir que deixar aquesta empresa.

Amb aquesta camio Scania, i una góndola de la seva propietat,varem portar el camionet Nazar fins a la trobada anual de camions a Torrelavega. Un viatja ple de problemes. El primer entrebanc va ser trencar- se la rampa per pujar el Nazar. Buscant solucions, estábem, al polígon industrial del Bon pastor de Barcelona, varem  trobar un bei que tenia  un moll amb rampa annexa on ens varen deixar carregar el petit camio, despres de nombroses maniobres per capgira sobre el petit moll. 

La descarrega, a Torrelavega, un altre problema. Com Fer lo ?. Un company ens va deixar pasar-lo al seu semiremolc i descarregar amb la seva rampa.  Oli amb un llum. Perfecta. Varem quedar amb ell per quan acabes la festes ens tornes a fer el favor.    Aixo ens va condicionar la tornada, perquè el company marchá de bon mati.  Varem passar el Nazar de un semi al altre.Tot arreglat i cami cap a Barcelona el diumenge abans del migdia. Varem arribar fins a Bujaraloz, per fer el descans per l'Agusti  per tingues el disc net, al dia seguent.         Sopar,dormir i dora, cap a Barcelona, es tenia que descarregar el Nazar i el Agustí havia de  carregar per la tarda cap a França.   Arribem a Barcelona i ens trobem el local tancat !!. Era Festa aquell dilluns a Barcelona. Varem buscar per arreu. Impossible, descarregar el camio.  Desanimat totalment.  L'agusti, va tenir una idea. recorda un carrosser a Massanet de la Selva, que li havia fet alguna reparació al semi, tenia un camp de patates, al costat de la nau, amb un desnivell, tallat en vertical, on es podía descarregar el camio. Com Abans. Dit i fet,  cap a Massanet varem tenir que esperar que traguessin un camio que ens barrava el pas. A la fi amb dos planxes de ferro varem poder descarregar el camio.  Alegria total. Agustí cap a Santa Coloma de Farners per carregar cap a França i Jo cap a Barcelona. Un gran viatge superant totes les dificultats. Que no varen ser poques!!!!.

El petit Nazar viatjer.

Etapa del Peix amb ROS de Blanes.

Me explica el Agusti  e el seu treballar per aquesta empresa de Blanes. Anaven dos xofers, al camio. Portaven peix, no podien parar. La seva feina. ( Exemple) El propietari de l'empresa, feia una compra a bon preu d'una partida de peix a un port del Cantàbric. El venera a bon preu a Blanes. Dona informació als quatre vents que te aquella carrega. Que passa. Al sortir del port de carrega amb direcció a Catalunya, resulta que troba un comprador a Itàlia que vol aquell camio de peix pagan-li molt bon preu, superant en escreix el de la compra efectuada. Trucada al Agusti. No vagis cap a Blanes, ves cap a Genova (Italia). El camió no para . Continua la ruta descendent. mentre esta dins la ruta. Una altra trucada. No vagis a Italia, ves cap Alacant. Un altre client ha apujat el preu i menys kilòmetres a fer, traduït amb menys  gasoil i  sense peatges. Ara si encarrilada la ruta, ja no es des-fa el cami. Un tarannà electrificant.   No era lo seu. Plegant de la empresa i començant a treballar per Transports Porqueres al Pla de L'Estany. Alla a carregar estella per les fabriques de pellets de França. 

Les maquines impressionants.

Transports Porqueras. Pla del Estany.

Transports MET a Vidreres.

continuará...

LOS SUECOS DEL 2010.

 

Diferentes configuraciones en Suecia de los camiones pesados año 2010. Circulando por la carretera.