Mes de deu anys, creixen- li heves sote les rodes, segan, l'home, la dels costats, secans e i morin la de sota al hivern, per tornar a sorgir en primavera arrivan-li a l'alçada dels ulls o fars com li vulguis dir. Mes anys parat que treballant. Pro alla esta impassible, aguantant les 4 cubes i el tub de descarrega. Alla esta. Sol. Ningú el molesta. Descansant. Dormint fins que el rovell, el cancer del ferro, enorgulleixi. Adeu.
